Un llarg viatge.....
Iepa, ara farem crònica de Lugo, que la veritat que va donar per molt.
Tot va començar un mati, en que l’AVE es va estrellar a prop de l’estació del Prat. Allò va ser el caos. Cap tren circulava dins del seu horari (com és normal a la RENFE), però aquest dia era pitjor. El tren sortia de Sants a les 20h, va sortir molt més tard, i des de l’hospitalet. Total, un caos, tots amb les bicis amunt i avall i dins d’un rodalies que estava a petar de gent.
Iepa, ara farem crònica de Lugo, que la veritat que va donar per molt.
Tot va començar un mati, en que l’AVE es va estrellar a prop de l’estació del Prat. Allò va ser el caos. Cap tren circulava dins del seu horari (com és normal a la RENFE), però aquest dia era pitjor. El tren sortia de Sants a les 20h, va sortir molt més tard, i des de l’hospitalet. Total, un caos, tots amb les bicis amunt i avall i dins d’un rodalies que estava a petar de gent.

Un cop vem pujar al tren que anava cap a Lugo, els integrants del Reus Ploms, sobretot els germans Juarez, van jugar al tetris (que els hi agrada molt). Van posar totes les bicis en una habitació de 1,5x2.

Quan el tren va parar a Tarraco, encara hi van pujar 3 persones més, i a Reus dos més.
Vist des de fora, el panorama excitava una mica, dos tios idèntics sense samarreta, fibrats i plens de greix de les bicis en una mini habitació..., era temptador! Bé, el viatge en si es va fer bastant amè, ja que bona part vem estar al bar del tren i dormint.


(Uns van aprofitar el viatge més que d’altres, uns dormint i els altres....)
Al arribar a Lugo va ser un compte enrere. El destí del tren no era Lugo, per tant, teníem menys de 5 min per baixar totes les bicis, rodes, bosses.....

Per la tarda vem anar a veure el circuit del triatló..., s’ha de confessar que algunes integrants del club van tenir certs problemes de trobar el circuit de natació... (però va ser divertit).
A la nit, desprès de sopar en aquest Restaurant tan suculent, meravellós i fantàstic (esto son espaguetis con tomate, no espaguetis con queso), vem celebrar la nostra revetlla de Sant Joan tirant unes quantes traques que va portar Manu (la gent flipava una mica amb nosaltres). Desprès vem anar a buscar sense èxit un karaoke (que encara queda pendent), que al final es veu que si que n’hi havia un, i van anar els del Mataro.

Dia de la competició.
Integrants femenines: Montse, Laslie, Nuria, Ivet, Maria i Mireia.
Integrants masculins: Parre, Isaac, Cisco, Manu, Ezequiel, Hector, Jordi, Asier, Adria i J.Cesar.
Les noies van competir primeres. Sortida de l’aigua patètica, ni porticó ni hòsties, des de l’aigua enganxades a aquell ferro llefiscós. Bufetades i cops per un tubo, tothom va rebre. A la transició trobada aplec sardanista a boxes amb Maria, Ivet, Laslie i Mireia. Nomes ens va faltar fer la conga a la primera pujada de la bici.
Maria ens va deixar enrere i més tard Laslie també. Desprès voltes i més voltes a la muralla, tant en bici com corrents.
Resultat final 4rt però per poc! Si haguéssim estat més de 6 les haguéssim fet pòdium. Però ho vem fer molt be noies! (Núria 4rta, i Montse la 12).
Els nois també ho van fer molt bé i van fer segons (Isaac 6, Parre 8, Cisco – Manu 19 i 20, ojala a Àguilas hagués estat així!).
Cal destacar la pinya que es va clavar la foqueta de Lugo (alies Manu) abans de la sortida.
Cal destacar la pinya que es va clavar la foqueta de Lugo (alies Manu) abans de la sortida.

La tornada amb tren lo mas de lo mismo con l’anada, bronques amb el revisor, bar del tren i bocamolls que van y que vienen.